miércoles, 7 de octubre de 2009

Sapo corredor ``Bufo calamita´´.

Sobre el seu aspecte físic:

És característic del renoc corredor la fina ratlla groguenca sobre la seua esquena.

La coloració del renoc corredor és terrosa o verd.

El color dels ulls del renoc corredor és el verd i la pupil·la d’estos renocs és horitzontal.

Les glàndules paròtides productores del verí es troben darrere dels ulls i tenen una disposició paral·lela una respecte l’altra.


Sobre el seu comportament:

Les curtes però fortes potes del renoc corredor li impedixen botar, però en canvi pot realitzar ràpides carreres, d’ací el nom vulgar d’esta espècie.

El cant dels mascles de renoc corredor es pot sentir a més d’un quilòmetre de distància.

El renoc corredor és molt hàbil per a cavar i se soterra durant el dia en la terra arenosa.

Este anur és un gran enfilador a més de cavador.


Sobre la seua reproducció:

Les femelles són quelcom majors que els mascles de renoc corredor.

El període de cria va de finals de març fins a principis de juny.

Els cabuts de renoc corredor es desenrotllen amb gran rapidesa ja que són llocs els ous en punts d’aigua que acaben assecant-se.


Sobre els llocs en què viu:

El renoc corredor viu en llocs secs, amb poca vegetació i de sòls arenosos.

martes, 6 de octubre de 2009

lunes, 5 de octubre de 2009

Argiope bruennichi


Construïx una xarxa espiral a poqueta nit o en penombres, comunmente en pastos alts, a un poc per damunt del nivell del terreny, portant-li aproximadament una hora. La forma prominent de zigzageo crida stabilimentum, o decoracions de la xarxa, realitzada en el seu centre té una funció desconeguda, pensant-se que pot ser per a atraure insectes.
Quan una presa fa el seu primer contacte en la xarxa, Argiope bruennichi ràpidament la immobilitza tancant-la en el seu fil de seda. La presa és després picada, injectant-li un verí paralitzant i un enzim dissolvent de proteïnes.
El mascle d’esta espècie és molt més xicotet que la femella. Ben sovint se’l pot veure prop de la xarxa de la femella, esperant-la a completar la seua muda final, quan ella aconseguix la maduresa sexual. En eixe moment, els seus quelícers (urpes) romanen blanes per un curt temps, llavors el mascle pot fecundar-la sense el perill de ser menjat.