Un dels pardals mes apreciats pels que es dediquen a l’ornitologia pel seu cant i el seu espectacular plomatge,el mascle se sol diferenciar pel roig del cap que li sobrepassa la seua zona de l’ull.
En valencià``totestiu´´un simpàtic pardalet que es deixa veure pels parcs i boscos,sempre esta molt actiu a la cerca de xicotets insectes,tan només mesura uns 14cm i el seu pes és d’uns 18gr.se distingix per la seua franja negra i el seu peculiar cant inconfusible.
Va ser un moment inoblidable el tindre esta preciosa bestiola davant de mi i disfrutar fent-li unes preses,es una au difícil de veure en el seu terreny ja que li agrada estar en l’espessor del bosc, al qual li cride ``el príncep de l’espessor ´´en el moment que s’avalanza damunt del colom em vaig posar nerviosíssim però el vaig aconseguir, este era un repte per a donar fi a enguany 2007.Feliz Nadal a tot el món.
En valencià``serp pardalera, serp verda i bastarda, Encara que es tracta d’una espècie verinosa, per la disposició del seu aparell inoculador, no sol ser perillosa per a les persones, llevat que es cometen greus imprudències, com introduir-li els dits dins de la boca. En cas d’accident, cal acudir ràpidament als servicis mèdics. D’altra banda, esta serp pot considerar-se beneficiosa per la gran quantitat de rosegadores que destruïx. Està considerada com "Espècie Protegida"Estructura inoculadora del verí en la part posterior de la mandíbula superior (ofidi opistoglifo). Uns unflors per damunt de les òrbites oculars, la qual cosa li proporciona una "mirada" molt peculiar. Color variable, generalment terrós verdós amb tons negrosos en la part anterior del cos, més uniforme en els adults i amb dibuixos tacats en els jóvens. És la major de les nostres serps, podent arribar als dos metres i mig de longitud total, encara que sol ser molt menor.
En valencià``Blauet´´un magnifique pescador amb una rapidesa i eficàcia impressionant, tria l’hostaler a mitjana altura de l’aigua i quan localitza la seua presa es llança apassionat.
El seu nom en valencià``Trencapinyols´´mesura mes o menys 18cm i el seu pes uns 55g.lo que mes ho destaca és el seu pic extraordinàriament robust,encara que no ho distingim amb els teuladins i mes aus en vol ens visiten a l’hivern en parcs i mes llocs urbans,en boscos caducifòlies o mixtes i aixares fluvials,on busca llavors de lledoner, cirerer,etc...jó he tingut el plaer de contemplar este exemplar a menys de dos metres de distància emprant el mètode de la fotografia amb camuflatge en el paratge natural de la font amarga.
Imatge feta en el riu Albaida el 15/11/2007.
Esta posa que ens mostra este exemplar de Corba marina grossa és típica en ell,se cuiden moltíssim el plomatge despres del bany degut al seu pes, arriben a uns 2300g i mesuren 90cm.
Una femella adulta pot pesar 275g.i mesura uns 38cm,les seues ales són amples, curtes i arredonides ( com d’Astor ),i cua llarga i cuadrada.A quin patrulla per marges de boscos i cultius en vol àgil a poca altura, durant les persecucions desenrotlla una acceleració pasmosa.Esta imatge va ser realitzada l’any 2005 en el terme de Vva de Castelló.
Esta palometa és fàcil de veure, tan sols hem de passejar-nos per zones herboses i ix d’elles.
Imatge realitzada Al Maig del 2007 en el Paratge Natural de la Font Amarga, en el terme de Vva. de Castelló (València). És una mestra del camuflatge, gràcies a això captura les seues preses sense dificultat amb les seues poderoses pinces.
Esta preciosa palometa té una facilitat de camuflar-se enorme , només s’ha de posar en branques de fulls seques i els seus depredadors la confonen com un full més, inclús així no hi ha molts exemplars per la zona.
Entradas
Comentarios
