Serapia Parviflora

Planta perenne, herbácea y autótrofa. En la base tienen 2 - 5 tubérculos sésiles (los jóvenes pedunculados) y ovoides, de los que surgen tallos de entre 10 y 28 cm con vainas basales verdes y a menudo manchadas de rojo. Tiene entre 4 y 8 hojas linear - lanceoladas, de 4 - 19 x 0.4 - 1.5 cm, teniendo las superiores función de brácteas. Las flores aparecen reunidas en una espiga alargada, de hasta 7 cm, formada por entre 3 y 10 flores con brácteas de lanceoladas a ovado - lanceoladas, iguales o algo más cortas que la galea y de color rojo a rojo verdoso con venas púrpuras. Las flores son resupinadas, suberectas y sésiles, y tienen los sépalos conniventes para formar una gálea. Estos sépalos, o segmentos externos del periantio, miden 1.4 - 1.9 x 0.3 - 0.7 cm, son ovado - lanceolados, de ápice agudo y color rojo grisáceo a verdoso con la nerviación más oscura. Los pétalos, de 1.2 - 1.5 x 0.3 - 0.4 cm, tienen la base ovado - lanceolada, estrechándose al ápice; el labelo es grande y está constreñido en un hipoquilo basal y un epiquilo prominente, colgante, sin espolón; es tan largo como los sépalos, y tiene color rojo oscuro a rojo amarillento, verdoso, y en el destacan en la base dos callosidades paralelas ,de color púrpura, de hasta 3.7 mm; el hipoquilo, de reniforme a semiorbicular, muestra numerosos pelos delante de las callosidades anteriores; el epiquilo es lancelado, la mitad de ancho que el hipoquilo. El ovario es ínfero, de hasta 1.5 cm, cilíndrico y no muy retorcido; el ginostemo o columna, formado por la soldadura de piezas del androceo y gineceo, mide 8 - 13 mm; los estigmas son redondeados y el róstelo pequeño, con una bursícula simple. El fruto es una cápsula erecta y oblonga, de hasta 2.5 cm, con semillas parduscas en el interior. Florece de marzo a mayo.

Ophrys scolopax

Planta herbácea con tallos floridos que alcanzan hasta 50 cm de altura, erectos o algo flexuosos, que surgen de 2 tubérculos sésiles y más o menos globosos.
Las flores aparecen en inflorescencias de tipo racimo bastante laxas, ya que solo albergan entre 3 y 15 flores resupinadas, sin nectar y sésiles, acompañadas de brácteas, de las cuales las inferiores son mas largas que el ovario.

Ophrys speculum

Ophrys tenthredinifera

Delphinium gracile.

També crida ``peregrinum o tisordo ´´,me la vaig trobar passejant per la serra Mariola com tantes vegades sòl fer, és una zona que sempre trobada quelcom nou per a mi , tant plantes com insectes o aus , és tot un paradís a què cal visitar i al mateix temps respectar.
El color violeta es localitza a molts metres de distància i és inconfusible la flor que té una forma molt atractiva.

Echium plantagineum.

Nom comú:
Viborera
Nom científic: Echium plantagineum L.
Família: Boragináceas
Distribució: Pràcticament tota la Península.
Hàbitat: Zones incultes, bords de camins, etc.
Període de Floració (aproximat): Febrero-Junio
Descripció:
Planta herbàcia de fins a 70 cm. d’altura, amb tal·lus ramificats. Tota la planta es troba coberta densament d’un indument de pèls aspres. Els fulls són lanceolats, excepte les de la roseta basal que són oblongues. Les flors són de color blau-violeta

Tulipan silvestre.

Viu en zones de matolls de muntanya mitges i altes.
Florix de Març a Maig.
En els sabinares també pot veure’s Al Juny i a una altitud de 2.400 metres.
Família : Liliaceae.
Genere : Tulipa.
Espècie : Sylvestris.
NOM.Cient. : Tulipa sylvestris.
Nom : Tulipa silvestre.

Borraja `` Borago officinalis ´´.

Planta anual, de 15-70cm d’alt, quelcom punxant, vellosa, fort.
Tija recta, per dalt ramificat.
Fulls amb porques, les inferiors en roseta, ovals-lanceolades en un pecíol alat estret de fins a 20cm de llarg i 4 cm d’ample les superiors alternades, sensibles, reduint la seua dimensió gradualment.
Flores inclinades en pèndols de fins a 3 cm de llarg arquejats en xanglots fluixos ramificats.
Calze de 8-15 mm de llarg , dividit en 5 parts quasi fins a la base.
Colora de 2-3 cm d’ample amb tub blanquinós molt curt i 5 pètals blaus brillant, rarament blancs, estesos.
Estams àmpliament excel·lents, antenes empurpura negres juntes formant un con, 4 núculas, longitudinalment ovals de fins a 1 cm de llarg, berrugoses, marrons, s’utilitza com a espècia.

Jaguarzo morisco.

Se’ls flama Estepa o Estepa a diverses plantes, quasi sempre del gènere Cistus, encara que també a algunes del gènere Halimium. Formen part importantíssima (quan no exclusiva) dels matolls mediterranis i algunes són espècies pioneres en la recuperació de sòls degradats, especialment darrere dels incendis forestals. De fet la seua expansió es veu afavorida per ells; són espècies piròfiles les de la qual llavors s’obrin i germinen abans ajudades pel foc.

Cinogloso azul.

Herba bianual amb una roseta de fulls basals; estes fulls són peludes, tenen un limbe lanceolat amb l’àpex obtús i un pecíol relativament llarg. Els fulls caulinares no tenen pecíol. El segon any es forma la inflorescència, que és erecta i molt ramificada, cada branca té la forma escorpioide característica de la família de les boragináceas. Les flors són de color blavós, amb venes més fosques. Els fruits són molt característics, cada flor forma quatre peces disposades en creu, cada una coberta d’agullons i tubèrculs. Viu en els camps i marges de camins. Florix a finals de primavera.

Ophrys tenthredinifera.

Gràcies a les bones amistats que he arribat a conéixer ``que són prou´´ ens ajudem mútuament a anar localitzant espècies noves.
Estem a principis d’Abril i estes són les ultimes Orquídies que ens mostren les seues precioses flors, s’estan marcint i queden molt poques, li done les gràcies al meu bon amic J.A. per acompanyar-me a fotear estes preciositats.
Esta és una de què he foteado este matí i tres espècies més que a poc a poc aniré pujant al blog.

Dragoneta menor, ( Arisarum vulgare ).

Bràctea de la inflorescència(espata) de 3-5cm de llarg, per la base amb forma d’un tub de 2-3,5cm de llarg, verd i amb ratlles púrpures, en la part anterior amb forma de caperutxa inclinada cap avant, verd fins a marró púrpura.
Hàbitat: En boscos, oliverars, murs, etc...
Nom en valencià `` apagallums´´.

Ophrys fusca.

Foto realitzada el 12/03/2008 en l’acabe de Vva de Castelló prop de la font de Poveda, desperquè d’un llarg passeig per estos paratges al fi les vaig trobar i no dubte a fer diverses fotos en diferents prespectivas, esta és una d’elles i espere que el que la veja que gaudi de la seua bellesa solen estar poc de temps en este aspecte després es marcixen i perden la flor.

Flor del Almendro.

Flor de l’ametler o com bé es diu en mi terra ``Almetler´´la seua floració dura unes poques setmanes, des de mitjans de Gener fins a finals de Febrer,quan este esta completament florit pareix que este amb neu,su espectacular colorit es distingix a llarga distància.
Quan este arriba ens indica que la primavera esta molt prop, acompanyat amb els trinats dels gafarrons li dóna una alegria a la naturalesa especial,la primavera esta prop.

Conejillos o Palomilla pintada.

Fumària capreolata,planta anual,tendra,enfiladora,ramificada,de verd clar a verd blavós, amb brots de 30-100mm de llarg.
Fulls alternes, dividides en 2-3.
Flors 10-14mm de llarg,blancas,roses o rarament empurpures amb esperó posterior.
La seua hàbitat esta en bords de camins, murs i cultius, la seua distribució en l’oest més freqüent i fins al nord de frança, sud d’Anglaterra i Irlanda.

Gladiolus illyricus.

Gladiol o maig és un lliri comú en el sud-est de la península Ibèrica caracteritzat per:un port d’herba perenne,bulbosa,fulls alternes,en forma de sabre;flors de rosades a empurpures,en espiga unilateral, formades per sis tèpals petaloidelos soldats inferiorment en un tub curt, amb tres estams; i fruit en càpsula amb llavor alada.
Habita en pastius i penyals i s’usa per a decorar altars de la Mare de Déu en el mes de Maig.