Jaguarzo morisco.

Se’ls flama Estepa o Estepa a diverses plantes, quasi sempre del gènere Cistus, encara que també a algunes del gènere Halimium. Formen part importantíssima (quan no exclusiva) dels matolls mediterranis i algunes són espècies pioneres en la recuperació de sòls degradats, especialment darrere dels incendis forestals. De fet la seua expansió es veu afavorida per ells; són espècies piròfiles les de la qual llavors s’obrin i germinen abans ajudades pel foc.

Verderón común.

Mesura de 14 a 16 cm de llarg. El mascle és de color verd groguenc, amb cridaneres taques grogues en les ales i cua. La femella és de color més apagat i tenen tons marró castany en la part posterior, i les taques de les seues ales i cua són de color groc pàl·lid.

Cinogloso azul.

Herba bianual amb una roseta de fulls basals; estes fulls són peludes, tenen un limbe lanceolat amb l’àpex obtús i un pecíol relativament llarg. Els fulls caulinares no tenen pecíol. El segon any es forma la inflorescència, que és erecta i molt ramificada, cada branca té la forma escorpioide característica de la família de les boragináceas. Les flors són de color blavós, amb venes més fosques. Els fruits són molt característics, cada flor forma quatre peces disposades en creu, cada una coberta d’agullons i tubèrculs. Viu en els camps i marges de camins. Florix a finals de primavera.

Vanesa.

La palometa o vanesa dels cards o cardera (Vanessa cardui) és un bell nimfálido de cos pelut i dors de les ales dominat pel color taronja, contrastat de negre i de blanc. La vanesa dels cards és migradora; els adults es van per a passar els mesos més freds en el nord d’África, però, en la comarca de Bages, al març ja estan de volta. A causa del notable fenomen de la migració, la vanesa dels cards és una de les primeres palometes diürnes de la temporada que es veuen volar entre les flors també primerenques.