viernes, 18 de diciembre de 2009

Acentor en la neu

Tinc el plaer de pujar-vos esta imatge feta el dia 17/12/09, en el pic del Benicadell el quin em costa moltíssim temps a poder pujar a l’estar amb tanta neu.
La senda que normalment s’utilitza no podia veure hi havia trams que superava el del genoll d’un adult, imaginen-se el que hi havia.

lunes, 7 de diciembre de 2009

Acentor Alpino

Beniatjar


Poble de la vall d´albaida a vistes desde dalt del Benicadell.

jueves, 5 de noviembre de 2009

Tardor

Hui mateix he pujat amb un bon amic a la font rotja ``Alcoi´´ i vam fer un passeig molt però que molt gelat al fer tant aire i damunt gelat, però crec que va valdre la pena .
Esta és una de les imatges que vam poder fer, espere que els agrade.

lunes, 2 de noviembre de 2009

En plena faena II.

Una de les tradicions més antiga d’esta comarca i sempre la setmana de la fira és tot un espectacle que estos animals també siguen participes de les dites festes.

En plena faena.

Un dels cavalls en el seu tir i arrossegament, dia 14 de desembre del 2008.

miércoles, 7 de octubre de 2009

Sapo corredor ``Bufo calamita´´.

Sobre el seu aspecte físic:

És característic del renoc corredor la fina ratlla groguenca sobre la seua esquena.

La coloració del renoc corredor és terrosa o verd.

El color dels ulls del renoc corredor és el verd i la pupil·la d’estos renocs és horitzontal.

Les glàndules paròtides productores del verí es troben darrere dels ulls i tenen una disposició paral·lela una respecte l’altra.


Sobre el seu comportament:

Les curtes però fortes potes del renoc corredor li impedixen botar, però en canvi pot realitzar ràpides carreres, d’ací el nom vulgar d’esta espècie.

El cant dels mascles de renoc corredor es pot sentir a més d’un quilòmetre de distància.

El renoc corredor és molt hàbil per a cavar i se soterra durant el dia en la terra arenosa.

Este anur és un gran enfilador a més de cavador.


Sobre la seua reproducció:

Les femelles són quelcom majors que els mascles de renoc corredor.

El període de cria va de finals de març fins a principis de juny.

Els cabuts de renoc corredor es desenrotllen amb gran rapidesa ja que són llocs els ous en punts d’aigua que acaben assecant-se.


Sobre els llocs en què viu:

El renoc corredor viu en llocs secs, amb poca vegetació i de sòls arenosos.

martes, 6 de octubre de 2009

lunes, 5 de octubre de 2009

Argiope bruennichi


Construïx una xarxa espiral a poqueta nit o en penombres, comunmente en pastos alts, a un poc per damunt del nivell del terreny, portant-li aproximadament una hora. La forma prominent de zigzageo crida stabilimentum, o decoracions de la xarxa, realitzada en el seu centre té una funció desconeguda, pensant-se que pot ser per a atraure insectes.
Quan una presa fa el seu primer contacte en la xarxa, Argiope bruennichi ràpidament la immobilitza tancant-la en el seu fil de seda. La presa és després picada, injectant-li un verí paralitzant i un enzim dissolvent de proteïnes.
El mascle d’esta espècie és molt més xicotet que la femella. Ben sovint se’l pot veure prop de la xarxa de la femella, esperant-la a completar la seua muda final, quan ella aconseguix la maduresa sexual. En eixe moment, els seus quelícers (urpes) romanen blanes per un curt temps, llavors el mascle pot fecundar-la sense el perill de ser menjat.

jueves, 24 de septiembre de 2009

Onychogomphus forcipatus


Es poden veure els mascles en quantitats importants sobre pedres, en típica postura, amb l´abdomen incurvat dorsalment.
Volen des de maig fins a setembre.

Anax Imperator

El parot de bassa és probablement l´espécie més popular d´odonat a la nostra geografia.
Es tracta d´un dels odonats més grans d´europa,juntament amb A.cyanea.
Els mascles ibérics poden aplegar als 80mm de llargária i sobrepassar els 110mm d´envergadura.
Les femelles són un poc menors de llargária, peró similars en envergadura.
El pterotórax és verd clar en ambdós sexes, i l´abdomen és fonamentalment blau, intens en els mascles i verdós en les femelles.

Esta imatge esta feta en el riu Albaida amb la companyia del Senyor Federico Andres.
24/09/2009.

miércoles, 19 de agosto de 2009

Ver para creer.

Tot un espectacle ,el presenciar tan bon moment.

sábado, 1 de agosto de 2009

La Murta `` Alcira ´´.

La Murta d’Alzira és realment digna de visitar.

martes, 23 de junio de 2009

Observador

Alcedo atthis

Mesura entre 16,5 cm i el seu pes esta al voltant de 40 gr, cap enorme amb pic llarg i agut, cua molt curta, ales curtes i arredonides.
De color blau més o menys verdós per damunt i ataronjat per davall.
Habitualment se li veu escrutant l’aigua des d’un hostaler, encara que se cern ben sovint si no troba cap.
Més sovint se sent el seu xiulit característic i se li veu passar ràpidament en vol recte, rasant, i amb aleteig molt ràpid, amb poca llum només crida l’atenció el blau pàl·lid (quasi metàl·lic) del dors i bisbetó.

lunes, 22 de junio de 2009

jueves, 18 de junio de 2009

Cabusó.

Cabuso, un au molt interessant pel seu comportament i la seua dimensió.
He tingut diverses oportunitats a fotografiar-ho però la seua hàbil autodefensa en cabusarse m’ha sigut impossible fer més tomes, és molt difícil fer-li fotos però dia darrere dia ho intente i hi ha bons resultats.

sábado, 23 de mayo de 2009

Vanessa cardui `` cardera ´´.

La vanesa dels cards és una palometa gran ( de 5 a 9 cm) identificada pels seus cantons blancs i negres en les seues ales principalment taronges amb punts negres. Els ous tarden dos setmanes en closionar, una vegada eclosionados, l’eruga presa de 7 a 11 dies a convertir-se en una crisàlide i li pren a la crisàlide altres 7-11 dies a convertir-se en una palometa. La vanesa dels cards no es queda en una àrea específica molt de temps, pot arribar a recórrer 1.600 km durant tota la seua vida.
Les erugues s’alimenten d’una varietat de plantes de la família de les asteráceas, especialment de la Carduus crispus. També s’alimenten de les boragináceas, Malvaceae (especialment Alcea i Malva neglecta). Els adults beuen nèctar d’una gran varietat de flors silvestres i flors cultivades. Les més comunes són el card (del qual deriva el seu nom), Buddleja, Àster, Bidens i Zinnia.

miércoles, 20 de mayo de 2009

Ophrys scolopax

Planta herbácea con tallos floridos que alcanzan hasta 50 cm de altura, erectos o algo flexuosos, que surgen de 2 tubérculos sésiles y más o menos globosos.
Las flores aparecen en inflorescencias de tipo racimo bastante laxas, ya que solo albergan entre 3 y 15 flores resupinadas, sin nectar y sésiles, acompañadas de brácteas, de las cuales las inferiores son mas largas que el ovario.

martes, 12 de mayo de 2009