sábado, 27 de septiembre de 2008

Rascón. `` Rallus aquaticus ´´.

Inconfusible si pot veure’s el seu pic, llarg i molt lleugerament corbat. Oïda molt més sovint que vist, ocasionalment travessa canals o tolles a nade , com una polla d’aigua.
A vegades sacsa la cua.
Vol precipitat, poc potent, amb les potes penjolls.
El mascle és quelcom major i de pic més llarg que la femella.

miércoles, 24 de septiembre de 2008

Entrada al albergue.

Vista de l’entrada de l’alberg.

Vistas desde la ermita.

Una vista on podem observar al fons el poble de Vila-nova de Castelló o Castelló de la Ribera com ho desitgen ,veiem també el Castellet i el poble de Senyera.

El Castellet.

El Castellet, patrimoni del nostre poble, lloc on tot castellonenc per pasqua s’ha donat algun que un altre passeig per allí, tradició que a poc a poc es va perdent.

Barranco del gurugu.

El Barranco del Gurugu vist des de l’entrada del camí del mateix.

Vista del camino del albergue de Santa Anna.

Este és el camí que ens conduïx a l’ermita de Santa Anna.

jueves, 11 de septiembre de 2008

Papilio machaón.

El macauàs o palometa rei (Papilio machaon) és una de les palometes més espectaculars de la comarca.No presenta diferències importants entre els dos sexes. Les seues ales anteriors mesuren prop de 38 mm. Presenta una, dos o tres generacions anuals, en funció de les condicions ambientals de la temporada.Puede trobar-se en qualsevol lloc on cresquen flors riques en nèctar, per davall dels 3.000 m d’altitud. És capaç de realitzar llargs vols migratoris o de dispersió. Les erugues del macauàs mengen plantes de la família de les umbel·líferes, com el fenoll i la carlota.
El més interessant d’esta preciosa palometa és com ho passem de bé i l’estona que ens va fer disfrutar deixant-se fotear, dic passem per que estava ben acompanyat de mi bon amic Mario,al que té la mateixa passió per la fotografia que jo, la imatge esta realitzada en el llit del riu Albaida en l’acabe de Manuel,(València).
El 10/09/2008.

martes, 2 de septiembre de 2008

Delphinium gracile.

També crida ``peregrinum o tisordo ´´,me la vaig trobar passejant per la serra Mariola com tantes vegades sòl fer, és una zona que sempre trobada quelcom nou per a mi , tant plantes com insectes o aus , és tot un paradís a què cal visitar i al mateix temps respectar.
El color violeta es localitza a molts metres de distància i és inconfusible la flor que té una forma molt atractiva.

lunes, 1 de septiembre de 2008

Echium plantagineum.

Nom comú:
Viborera
Nom científic: Echium plantagineum L.
Família: Boragináceas
Distribució: Pràcticament tota la Península.
Hàbitat: Zones incultes, bords de camins, etc.
Període de Floració (aproximat): Febrero-Junio
Descripció:
Planta herbàcia de fins a 70 cm. d’altura, amb tal·lus ramificats. Tota la planta es troba coberta densament d’un indument de pèls aspres. Els fulls són lanceolats, excepte les de la roseta basal que són oblongues. Les flors són de color blau-violeta