Acentor alpino

Prunella collaris.

Ophrys speculum

Pit-roig

Ophrys tenthredinifera

Reyezuelo sencillo.

Regulus regulus ó Reiet comú.

En lo más alto.

Un dels punts més alt del que rodeja al poble d’Orihuela del Tremedal, en esta època de l’any sol fer molt de fret per eixa zona.
Per a poder veure algun cervo cal matinar i passejar sol, així els animals no senten rebomboris i els pots agarrar infraganti.

La tardor en Orihuela.

Els colors de la tardor per tot el riu de pedra .

El principe de los bosques.

Un dels mamífers més grans que tenim en la península, tot un document el veureels en plena llibertat i que es deixen fotografiar.
La imatge esta presa en la part d’Orihuela del Tremedal, en plena Serra d’Albarracín.

Aricia agestis.

Imatge realitzada en la font amarga.

Leptotes pirithous.

Són tantes les classes de palometes que no em canse de contemplar-les, esta és una de les més abundants en esta zona``paratge natural de la font amarga´´.
Estes, com bé poden contemplar estan procreant un futur que ho tenim en dubte , com ben tots sabem el canvi climàtic és un futur incert per a qualsevol classe de ser viu.

Charaxes jasius.

Distribució: Localment comú en les zones costaneres del Marroc,Argelia,Tunis i Potugal i altres parts de la regió mediterrània, incloses les Illes Balears, Còrsega, Sicília, Corfú, etc....
El seu període de vol és de mitjan del mes d’Agost al mitjan d’Octubre.
El seu habiteu. Mala herba mixta, densa, càlida i seca.
Ambdós sexes són molt atrets per la fruita fermentada ( i també vi i altres begudes alcohòliques ), sent l’etanol la clau d’esta atraccción.

Rascón. `` Rallus aquaticus ´´.

Inconfusible si pot veure’s el seu pic, llarg i molt lleugerament corbat. Oïda molt més sovint que vist, ocasionalment travessa canals o tolles a nade , com una polla d’aigua.
A vegades sacsa la cua.
Vol precipitat, poc potent, amb les potes penjolls.
El mascle és quelcom major i de pic més llarg que la femella.

Entrada al albergue.

Vista de l’entrada de l’alberg.

Vistas desde la ermita.

Una vista on podem observar al fons el poble de Vila-nova de Castelló o Castelló de la Ribera com ho desitgen ,veiem també el Castellet i el poble de Senyera.

El Castellet.

El Castellet, patrimoni del nostre poble, lloc on tot castellonenc per pasqua s’ha donat algun que un altre passeig per allí, tradició que a poc a poc es va perdent.

Barranco del gurugu.

El Barranco del Gurugu vist des de l’entrada del camí del mateix.

Vista del camino del albergue de Santa Anna.

Este és el camí que ens conduïx a l’ermita de Santa Anna.

Papilio machaón.

El macauàs o palometa rei (Papilio machaon) és una de les palometes més espectaculars de la comarca.No presenta diferències importants entre els dos sexes. Les seues ales anteriors mesuren prop de 38 mm. Presenta una, dos o tres generacions anuals, en funció de les condicions ambientals de la temporada.Puede trobar-se en qualsevol lloc on cresquen flors riques en nèctar, per davall dels 3.000 m d’altitud. És capaç de realitzar llargs vols migratoris o de dispersió. Les erugues del macauàs mengen plantes de la família de les umbel·líferes, com el fenoll i la carlota.
El més interessant d’esta preciosa palometa és com ho passem de bé i l’estona que ens va fer disfrutar deixant-se fotear, dic passem per que estava ben acompanyat de mi bon amic Mario,al que té la mateixa passió per la fotografia que jo, la imatge esta realitzada en el llit del riu Albaida en l’acabe de Manuel,(València).
El 10/09/2008.

Delphinium gracile.

També crida ``peregrinum o tisordo ´´,me la vaig trobar passejant per la serra Mariola com tantes vegades sòl fer, és una zona que sempre trobada quelcom nou per a mi , tant plantes com insectes o aus , és tot un paradís a què cal visitar i al mateix temps respectar.
El color violeta es localitza a molts metres de distància i és inconfusible la flor que té una forma molt atractiva.

Echium plantagineum.

Nom comú:
Viborera
Nom científic: Echium plantagineum L.
Família: Boragináceas
Distribució: Pràcticament tota la Península.
Hàbitat: Zones incultes, bords de camins, etc.
Període de Floració (aproximat): Febrero-Junio
Descripció:
Planta herbàcia de fins a 70 cm. d’altura, amb tal·lus ramificats. Tota la planta es troba coberta densament d’un indument de pèls aspres. Els fulls són lanceolats, excepte les de la roseta basal que són oblongues. Les flors són de color blau-violeta

Tulipan silvestre.

Viu en zones de matolls de muntanya mitges i altes.
Florix de Març a Maig.
En els sabinares també pot veure’s Al Juny i a una altitud de 2.400 metres.
Família : Liliaceae.
Genere : Tulipa.
Espècie : Sylvestris.
NOM.Cient. : Tulipa sylvestris.
Nom : Tulipa silvestre.

Paseo al amanecer.

Platja de Daimús prop de Gandia,esta realitzada el 21/08/008 a les 6:00h. eixe dia m’alce molt prompte i em vaig dir ,baig a passejar per la platja i em porte la camera ,al veure estes persones tan concentrades en el seu passeig em va donar per fer-los fotos i açò és el que aixi.

Presa de tous.

Magnifique lloc per a passejar,pescar,banyar-se , etc.....
Però el record del La Pantanada de Tous va ser la inundació que el 20 d’octubre de 1982 va afectar la conca del Xúquer, produint-se pluges torrencials en la resta de la Comunitat Valenciana i Regió de Múrcia.

El 19 d’octubre van començar les primeres pluges d’entitat al llarg de la costa mediterrània, a causa de la quasi estrangulació d’un fort tàlveg en altura sobre la península, la interrupció del flux de vents de l’oest i la formació d’una zona depresionaria al nord d’Alger. La nit del 19 al 20 d’octubre es va formar un impressionant complex convectivo de mesoescala que va romandre pràcticament estàtic sobre el llevant, provocant un autèntic diluvi que es va prolongar al llarg del dia següent

Les pluges van superar els 100 mm en la major part de la conca del Xúquer i els 600 mm en una àrea de 700 km² aigües dalt del pantà. Açò va causar una gran afluència d’aigua, i a causa de la deficiència dels murs i davant de la impossibilitat d’obrir les comportes, a causa d’una sèrie de fallades humanes com la falta de personal qualificat en situacions d’elevat risc, la presa de Tous va començar a desbordar-se. A pesar d’aconseguir finalment obrir les comportes, com el cabal entrant era molt major que el que podia eixir, es vi baix a les 19:15h del 20 d’octubre, originant una crescuda de 16.000 m³/s, la major en els registres a Espanya, arrasant les comarques de la Ribera Alta i la Ribera Baixa.

En les poblacions més immediates al pantà, com Gavarda, Beneixida o Sumacarcer, l’aigua va arribar als huit metres d’altura i la majoria de les cases van acabar amb greus deficiències estructurals provocades per la violència i la força de l’aigua; a causa d’esta situació, i amb la intenció de protegir als pobles amb més risc de futures avingudes, es van traslladar els nuclis urbans en qüestió a zones més elevades. En el cas de Beneixida només es conserva l’església del poble. En ciutats com Carcaixent o Alzira es van superar els 4 metres, l’aigua arribava al primer pis d’altura en alguns barris i la població va haver de refugiar-se en les muntanyes pròximes. Els morts van superar els 30 i els danys materials van ser molt quantiosos.

Caballito del diablo.``calopteryx haemorrhoidalis´´

Estos meravellosos insectes volants se’ls pot trobar prop dels rius , tolles, pantans, séquies, etc...
Hi ha de moltíssimes grandàries i colors, són molt confiats i fàcils de fotografiar, solen posar prop de l’aigua en branques llargues i forts.
Imatge realitzada a Banyeres, naixement del riu Vinalopó.

Satyrus actaea.

Negra, palometa localment comuna, excepte en la part occidental, la seua variació molt marcada respecte als dibuixos ràfecs, marró molt fosc o negre, les femelles en marró mes pàl·lid, encara que les bandes pàl·lides discal i romanen conspícues i els punts blancs més xicotets.
El seu hàbitat; en pendents herbosos seques a baixa altitud entre roques i mala herba amb arbores dispersos.
Imatge realitzada en l’acabe de Banyeres,``naixement del riu Vinalopó´´.

Lobata con presa.

La seua efectivitat és letal, en esta imatge se la pot apreciar amb que magnifica mestria deixa la seua presa immòbil i després l’emmagatzema fins a la seua hora.

Argiope lobata ``loba´´

Argiope lobata una depredadora insaciable , amb la seua magnifica tela atrapa les seues preses sense deixar-los opció a escapar, és tan eficaç que tan sols tocar la tela ja no poden retrocedir.
Igual que la seua cosina pròxima l’aranya tigre´´ són molt abundants en estos termes.
Imatge realitzada en el Paratge Natural de la Font Amarga.

Leptotes pirithous sobre Limonium mansanetianum.

Una de les palometes mes xicotetes que hi ha en el nostre territori posada en una de les plantes més apreciades del Paratge natural de la Font Amarga ``Limonium mansanetianum´´només se la pot trobar en un entorn de 3 o 4 Km del nostre paratge.
Leptotes pirithous `` Gris estriada ´´ el seu hàbitat és divers , en mala herba seca i càlida, àrees cultivades, etc....
s’han trobat larves amb coloració des de blanc pur fins a verd fosc.
Diapausa incerta, no ha aconseguit induir-se en captivitat, estatus de resident en N i E mediterrani, incert , la presència en S d’europa podria dependre de les migracions des de N d’África.

Copula de Agapanthias.

Estos insectes se li pot identificar amb facilitat per les seues inconfusibles antenes , solen posar-se entre les branques de qualsevol classe de planta,como bé es pot observar esta posa és prou habitual a principis d’estiu que comencen a procrear.
La imatge esta realitzada en el Paratge Natural de la Font Amarga.

Argynnis adippe.

El seu hàbitat és en zones arbustives seques i herboses, clars en bosc obert.
Com a larva ja formada dins de l’ou. Pupa en tiges de plantes robustes prop del sòl.
La seua dimensió ens causa curiositat , al ser d’una envergadura que bota la vista.

Carcharodus alceae.

També coneguda com Piquitos Castanya,como tantes belleses, esta com bé poden observar el seu contrallum li dóna quelcom especial a la imatge,un joc de llums que li afavorix.
Esta espècie esta molt espandida per la part del mediterrani , sol veure’s en zones molt extenses de flors com a praderies i marges bé herbosos.

Borraja `` Borago officinalis ´´.

Planta anual, de 15-70cm d’alt, quelcom punxant, vellosa, fort.
Tija recta, per dalt ramificat.
Fulls amb porques, les inferiors en roseta, ovals-lanceolades en un pecíol alat estret de fins a 20cm de llarg i 4 cm d’ample les superiors alternades, sensibles, reduint la seua dimensió gradualment.
Flores inclinades en pèndols de fins a 3 cm de llarg arquejats en xanglots fluixos ramificats.
Calze de 8-15 mm de llarg , dividit en 5 parts quasi fins a la base.
Colora de 2-3 cm d’ample amb tub blanquinós molt curt i 5 pètals blaus brillant, rarament blancs, estesos.
Estams àmpliament excel·lents, antenes empurpura negres juntes formant un con, 4 núculas, longitudinalment ovals de fins a 1 cm de llarg, berrugoses, marrons, s’utilitza com a espècia.

Pontia daplidice..

També amb el nom ``blanquiverdosa´´ molt abundant en esta zona de la ribera revolejant per praderies, marges i zones humides i rocoses.
Es distingix molt bé pel seu dors blanquinegro i quan esta parada es li vee la part de baix verdós, imatge realitzada en el paratge natural de la font amarga el 16/07/08.

Muscicapa striata. 12/07/2008.

Papamosques gris,una de les aus que ens visiten a la primavera per a niar i a finals d’estiu torna a l’Africa.
Esta femella a aconseguit una niuada de tres pollets preciosos que prompte es llançaren al vol, d’açò esperem que sobrevisquen tots però per desgràcia tenen tants predadors que tant de bo poguera ser així.
He portat un seguiment des que vaig trobar el niu amb els seus huevecillos fins que esperar que cresqueren i fer-los unes quantes fotos com esta, com heu de saber són molt sensibles i no cal molestar-los molt, jo tansolo estube 25 minuts i en eixe temps els seus pares van fer mes de 10 viatges per a donar-los de menjar, si ells hagueren detectat la meua presència m’hauria d’haver anat immediatament perquè no perillara la seua vida, espere que tots els que vegen esta imatge la disfruten contemplant-la i saber quelcom d’estes aus.

Callophrys rubi.

La seua extensió és: Nord d’Africa, europa, turquia.
Àmplia, distribuïda i comú.
Front verd, ulls finalment vorejats de blanc. Convertida en una esbossa puntejada blanca en la zona mediodiscal, més rarament estenent-se a través d’infa `` relativament comú´´.

Jaguarzo morisco.

Se’ls flama Estepa o Estepa a diverses plantes, quasi sempre del gènere Cistus, encara que també a algunes del gènere Halimium. Formen part importantíssima (quan no exclusiva) dels matolls mediterranis i algunes són espècies pioneres en la recuperació de sòls degradats, especialment darrere dels incendis forestals. De fet la seua expansió es veu afavorida per ells; són espècies piròfiles les de la qual llavors s’obrin i germinen abans ajudades pel foc.

Verderón común.

Mesura de 14 a 16 cm de llarg. El mascle és de color verd groguenc, amb cridaneres taques grogues en les ales i cua. La femella és de color més apagat i tenen tons marró castany en la part posterior, i les taques de les seues ales i cua són de color groc pàl·lid.

Cinogloso azul.

Herba bianual amb una roseta de fulls basals; estes fulls són peludes, tenen un limbe lanceolat amb l’àpex obtús i un pecíol relativament llarg. Els fulls caulinares no tenen pecíol. El segon any es forma la inflorescència, que és erecta i molt ramificada, cada branca té la forma escorpioide característica de la família de les boragináceas. Les flors són de color blavós, amb venes més fosques. Els fruits són molt característics, cada flor forma quatre peces disposades en creu, cada una coberta d’agullons i tubèrculs. Viu en els camps i marges de camins. Florix a finals de primavera.

Vanesa.

La palometa o vanesa dels cards o cardera (Vanessa cardui) és un bell nimfálido de cos pelut i dors de les ales dominat pel color taronja, contrastat de negre i de blanc. La vanesa dels cards és migradora; els adults es van per a passar els mesos més freds en el nord d’África, però, en la comarca de Bages, al març ja estan de volta. A causa del notable fenomen de la migració, la vanesa dels cards és una de les primeres palometes diürnes de la temporada que es veuen volar entre les flors també primerenques.

Culebra

Estructura inoculadora del verí en la part posterior de la mandíbula superior (ofidi opistoglifo). Uns unflors per damunt de les òrbites oculars, la qual cosa li proporciona una "mirada" molt peculiar. Color variable, generalment terrós verdós amb tons negrosos en la part anterior del cos, més uniforme en els adults i amb dibuixos tacats en els jóvens. És la major de les nostres serps, podent arribar als dos metres i mig de longitud total, encara que sol ser molt menor.

Orihuela del tremedal

Imatge realitzada el dia 30/03/2008 en l’ermita d’Orihuela de l’aiguamoll en la província d’Aragó.
En poques hores es va posar a ploure i després van caure els temperatures enpicades de 5% a -0,5% en un moment es va posar a nevar i el paisatge canvi per complet,les recomane que vagen a visitar esta meravella.

Araña cangrejo con presa.

La mare naturalesa és sàvia, uns són caçadors i altres són caçats, així és la vida.
Esta preciosa aranya va saber esperar la seua oportunitat, són molt eficaços quan claven els seus tentacles en la presa, la deixen immobilitzada fins que mor i desperquè són absorvidas molt lentament,la millor arma és el camuflatge en les flors o branques només cal esperar.

Arlequin.

També crida Zerynthia munteta, una palometa molt elegant en el seu vol pausat i planegen-te, sol ser prou confiada i això facilita el ser fotografiada, els colors són fantàstics amb eixos puntets rojos en la zona de dalt de les seues ales, competixen prou en el seu territori, este exemplar la localitze en el paratge natural de la font Amarga.

Ophrys tenthredinifera.

Gràcies a les bones amistats que he arribat a conéixer ``que són prou´´ ens ajudem mútuament a anar localitzant espècies noves.
Estem a principis d’Abril i estes són les ultimes Orquídies que ens mostren les seues precioses flors, s’estan marcint i queden molt poques, li done les gràcies al meu bon amic J.A. per acompanyar-me a fotear estes preciositats.
Esta és una de què he foteado este matí i tres espècies més que a poc a poc aniré pujant al blog.

Dragoneta menor, ( Arisarum vulgare ).

Bràctea de la inflorescència(espata) de 3-5cm de llarg, per la base amb forma d’un tub de 2-3,5cm de llarg, verd i amb ratlles púrpures, en la part anterior amb forma de caperutxa inclinada cap avant, verd fins a marró púrpura.
Hàbitat: En boscos, oliverars, murs, etc...
Nom en valencià `` apagallums´´.

Ophrys fusca.

Foto realitzada el 12/03/2008 en l’acabe de Vva de Castelló prop de la font de Poveda, desperquè d’un llarg passeig per estos paratges al fi les vaig trobar i no dubte a fer diverses fotos en diferents prespectivas, esta és una d’elles i espere que el que la veja que gaudi de la seua bellesa solen estar poc de temps en este aspecte després es marcixen i perden la flor.

Araña saltarina.

Una de les espescies mes xicotetes que existixen, són molt voraços i resulta molt difícil localitzar-les.
Quasi sempre romanen en el seu amagatall i quan tenen al seu abast la presa es llancen sense pietat,en este cas esta té una xicoteta cria de marieta com bé diuen per ací.

Flor del Almendro.

Flor de l’ametler o com bé es diu en mi terra ``Almetler´´la seua floració dura unes poques setmanes, des de mitjans de Gener fins a finals de Febrer,quan este esta completament florit pareix que este amb neu,su espectacular colorit es distingix a llarga distància.
Quan este arriba ens indica que la primavera esta molt prop, acompanyat amb els trinats dels gafarrons li dóna una alegria a la naturalesa especial,la primavera esta prop.

Chotacabras pardo.

Caprimulgus ruficollis , el nom en valencià: Saboc coll-roig,té el vol pròsper però relativament potent, el seu hàbitat són els boscos poc densos , llocs oberts amb vegetació herbàcia o amb arbres dispersos.
Mostra una certa predilecció pels terrenys de muntanya amb pinades seques.Se troba en les àrees solejades per davall dels 800m d’altitud.
És especialista en el camuflatge, sol aguantar molt sense moure’s per a no ser descobert, això ens afavorix per a poder fotografiar-ho sense problemes.

Conejillos o Palomilla pintada.

Fumària capreolata,planta anual,tendra,enfiladora,ramificada,de verd clar a verd blavós, amb brots de 30-100mm de llarg.
Fulls alternes, dividides en 2-3.
Flors 10-14mm de llarg,blancas,roses o rarament empurpures amb esperó posterior.
La seua hàbitat esta en bords de camins, murs i cultius, la seua distribució en l’oest més freqüent i fins al nord de frança, sud d’Anglaterra i Irlanda.